- en primer lloc perquè la reducció prou significativa d'ingressos que suposarà (500? 600? 700 milions d'euros?) no tindrà en paral·lel una reducció de despesa. Altrament dit, per fer el mateix que es volia fer, caldrà endeutar-se més. És a dir, que el que deixen de pagar aquells que han tingut un increment de renda lligat a una herència ho pagarem entre tots, haguem heretat o no. Algú ho troba just?
- en segon lloc perquè els impostos no són excuses per disposar d'ingressos fiscals que permetin fer polítiques públiques. Cada un d'ells respon a quelcom, a una idea prèvia: a una voluntat de re-equilibri o redistribució (IRPF), o bé a l'ús de l'espai col·lectiu (IVTM), o al fet de provocar despesa pública (hidrocarburs, alcohol, tabac), o al consum i producció de béns (IVA) .... L'impost de successions, concretament, deriva del plantejament que la riquesa d'una persona no ha de perpetuar-se íntegrament en els seus descendents. Si bé la família és un dels elements fonamentals de l'existència, i és legítim voler que el patrimoni propi serveixi per fer més senzilla la vida dels teus quan et moris, fins ara s'havia considerat que aquest accés a una renda que un no s'ha guanyat per sí mateix, fos gravat per un impost que derivi cap a tota la societat una part de l'herència. Sinó, les fortunes es perpetuarien sense que ningú hagués de fer res per guanyar-se la posició social. O per dir-ho més senzill, encara viuríem sota el poder de l'aristocràcia si no s'hagués posat en dubte i lluitat contra la transmissió paterno-filial del poder, la propietat i la riquesa. Ja sabem que en gran part és així encara, però eliminant l'impost de successions el que fem és dir que no ens importa, que ja ens sembla bé.
Ja ningú sap codificar l'impost en aquesta clau. Fixeu-vos en el vídeo, tothom, periodista i entrevistat, parteixen de la base que hi ha una voracitat recaptatòria de..."Hisenda"...que "no perdona" (la qual cosa vol dir per altra banda que de fet no s'acaba identificant que qui recull l'impost és la Generalitat i no l'AGE).
Puc acceptar que hi hagi mínims exempts. Per sota d'un cert llindar, no podem parlar d'ingressos rellevants que reclamin ser gravats. Fins i tot s'aniria en contra del re-equilibri que entenc desitjable. Però no puc acceptar que ens tremolin les cames quan CiU i ERC amenacen amb pactar pel seu cantó l'eliminació de l'impost.
Per descomptat que no voldria finiquitar la legislatura a aquestes alçades. Però penso que podíem
haver-hi oposat una certa reistència. La sensació que donem és que la nostra manera d'afrontar
la corresponsabilitat fiscal és pulint-nos els impostos. Així que...set-cents milions menys? D'acord,
però del pressupost dels vostres departaments. Menys ajudes a l'esport, a la cooperació, a la
cultura, endarreriment de l'extensió de les polítiques de dependència, menys suport a la
innovació empresarial... oi que no ens ho podem permetre? Si tant ho voleu, carregueu amb el
pes de les vostres decisions.
Tampoc és que des del PSC haguem estat gaire àgils mentalment. ERC necessitava demostrar
que el seu recolzament a l'acord de finançament es traduïa en quelcom de substancial, molt
tangible. Si ja no ens expolien tant, s'ha de notar. I què més simbòlic per gent que ve de pagès
que deixar de gravar les herències?
ERC fa política, i nosaltres ja només sabem fer gestió.
