| Avui el periodista italià Paolo Flores d'Arcais publica a El País un article que em sembla molt important. Lectura obligada per entendre com s'esfilagarsa lentament el lligam que ens uneix amb els ciutadans. No és només la participació electoral el termòmetre que hem de mirar, sino el que mou (i el que no mou) els ciutadans a participar, a les urnes i més enllà d'aquestes.
Els ciutadans ja només participen quasi-massivament a les eleccions generals, on hi ha una disputa igualada pel poder. Una disputa entre dos que van molt empatats estimula el reflex de la identificació. Alhora, tractant-se de les eleccions més polítiques i de més gran trascendència internacional, molta gent considera que són les més decisives per la imatge política col·lectiva.
Però entremig, ens hem acostumat de manera sorprenent a veure com ningú té especial interès en el que fem. Potser en un tema o dos, en aquells aspectes en que a cadascú l'afecten més directament. O en seguir els escàndols econòmics o de corrpució, per allò que tenen de morbós i de cridaner.
Nosaltres sabem -i ho transmetem amb els nostres silencis als ciutadans- que ja no hi ha guió general. Ens perdem en les històries secundàries, que ens ocupen ad infinitum perquè no hi ha tronc central al qual retornar. Els missatges circumstancials concatenats ens fan oblidar molt malament que no hi ha discurs central. Un discurs central que, com tantes altres vegades, no pot ser altre que el de la igualtat. Però tenim por de ja no ser prou populars, de que aquest missatge sigui massa clar i massa poc post-modern per aglutinar grans majories.
No crec que a Espanya tinguem gaire millor futur que el del SPD, a poc que la nostra dreta se n'adoni que ser colindant amb la ultradreta no li fa cap bé.
Això fa por. Doncs bé, em sembla que ens hem de dir que no cal tenir por de no tenir el poder. Forma part dels nostres escenaris possibles des del moment que som un partit democràtic. Del que cal tenir molta por, en canvi, és de no saber parlar de res que no siguin els problemes concrets de la gestió. De no tenir una proposta política general, doncs un partit en que tots els militants aspirin a ser gerents, indefectiblement serà poc atractiu pels ciutadans.
Cal recuperar el discurs de valors. Però no de valors humans o socials (la bondat, l'esforç, l'amor al proïsme...) sinó de valors polítics, com ara la ciutadania, la pau, la gestió i l'accés als recursos, i en primer lloc, clarament en primer lloc com ens diu Flores d'Arcais, la igualtat. |
Calçot,
també jo l'he llegit, aquest important (crec) article d'avui. I saps que som molts els que tenim ganes de que es "radicalitzi" el discurs d'esquerres, çò és: que torni a les arrels.
Massa management ha esguerrat les il·lusions i esquerda les possibilitats d'un canvi real.
Estic amb tu, sí senyor.