| Un pelotazo vulgar, es diria. Amb blanqueig de diners provinents d'alguna operació o negoci il·legals o parcialment opacs a hisenda. I potser més malifetes o delictes, greus o menys greus, antics o recents. No en sabem els extrems més concrets, però sembla ja tot prou definitiu per afirmar que la corrupció ha tornat a emergir dins el PSC.
Una reacció ràpida dels nostres dirigents ha produït un mal necessari. Fer saltar pels aires la presumpció d'innocència quan parlem de polítics en actiu. No la jurídica, és clar. Però sí la de servidor públic. Fins i tot -costa no tenir dubtes sobre aquest extrem- se'ls suspèn de militància.
Molt bé. Hem mostrat què fem quan una persona és "enfocada" per un jutge respecte de matèries relatives a la seva gestió municipal, dins un procediment penal. Podrem sostenir sempre aquest nivell d'exigència?
Hi ha quelcom que no podem oblidar. La indignació de la gent no ve del cas concret. Ve de què es pren com a cas paradigmàtic. Els responsables públics ens hem creat el nostre propi sistema de valors de moralitat pública. No el que publiquem a les lleis, no. Un codi no escrit, que ens transmetem per tradició oral. I que ens permet sentir-nos psicològicament habilitats per transitar en les zones grises, aquelles en que les coses no són objectivament delicte en termes de la lletra de les lleis però que trenquen les regles que els ciutadans ens dicten. Coses que no es poden explicar perquè tendeixen a haver de ser justificades molt. "Ells no ho poden entendre".
Tot el que els ciutadans no poden entendre...és signe de que ens hauríem de guardar de fer-ho. |
Paraules dures i valentes, sens dubte. I amb el seu colofó d'exhortació moral, jeje. Jo és que amb l'edat em torno cada dia més empíric i anglosaxó. Es pot observar que tant don Vito com en Luigi van ser en algun moment "apartats"... però no per això van deixar de parasitar la cosa pública, i que en tots dos casos està actuant la justícia... però per descomptat quan el saqueig ja fa anys que dura. I concloure que cal reforçar les garanties que són d'aplicació a l'ampli espai que s'esté entre les mesures discrecionals dels partits i l'aplicació del codi penal. Perquè el voluntarisme ètic dels polítics no és més que l'anvers d'una medalla que al darrera mostra la corruptela vil.