| L'amic Orfix ha tafanejat aquest bloc oblidat, després d'una indiscreció meva en la que vaig esmentar haver-lo començat a escriure. El tall d'ara fa tretze mesos és net: el darrer post sembla predir precisament de tot menys ser el darrer, abans d'estroncar-se. L'Orfix me'n fa adonar i reclama més material.
Recordo que ara fa un any els canvis laborals als que feia referència em van fer canviar d'hàbits i rutines, i que vaig perdre de seguida un costum diari d'escriure que encara era molt tendre. Llàstima únicament perquè m'ho passava bé.
Vaig desistir d'entrada de pertànyer a una anella de blogaires socialistes, única porta a la lectura d'ulls desconeguts (i ni tan sols). Altrament dit, no esperava cap lector i això donava llibertat, alhora que no m'enganyava respecte de l'accessibilitat inmediata de ratlles com aquesta. Tenint auto-vetat com tenim el comentari laboral en públic, sobre allò que veiem i llegim cada dia, cal trobar nous espais per comentar amb assiduitat.
Se me n'acuden dos ara mateix, però un l'he de meditar més encara. L'altre és un clàssic bàsic: un llibre de lectures. Atès que hi ha fórmules que funcionen sempre, i que a més em servirà si tot va bé per fer memòria a 31 de desembre de totes les lectures del'any (petita obsessió meva de comptable), en els propers dies comentaré les que he llegit des del gener, és a dir: - Memoria de mis putas tristes, de García Márquez
- 2666, de Roberto Bolaño
- El secreto de las fiestas, de Francisco Casavella
- Los juegos feroces (El día del Watusi 1), ídem de F.C.
- Viento y joyas (El día del Watusi 2), ídemde F.C. (en curs)
Plantejat això, observem jo el primer si l'empenta rebuda fa revifar definitivament aquest Mas dels Russos.
Etiquetes de comentaris: llibres |
Me sembla a mi que revifar, allò que s'en diu "revifar", aquest blog revifa poc. A Balaguer fins i tot gosarien dir que no revifa gens ni mica, vàtua tu.