Dijous passat el Juanjo Berbel em va regalar el llibre d'en George Lakoff. No m'ho esperava: tot just després de seure va treure un feix de llibres idèntics i me'n va atansar el primer, assegurant-me que s'havia quedat tots els que hi havia a la llibreria, per regalar-los a gent que ell creia que l'apreciarien. Per ell, em va dir, havia estat una lectura apassionant. Apassionant i instructiva. Amb aquesta excusa, el dinar va començar doncs parlant de les eleccions americanes tot just ara encetades, per posteriorment parlar de traspassos i de futures lleis i acords i projectes. En Juanjo és un excel·lent element, un gestor seriós i modern, ple d'ambició i coneixement. Segur que se'n sortirà amb allò que es proposa.

Però tornem al llibre. Resulta que és un best-seller absolut, com a mínim en el nostre entorn. En parla tothom, el té tothom. Alguns, els més branchés, ja l'havien llegit en anglès. El trobo al despatx del meu jefe, me'l comenten els companys en veure'l a la meva taula. M'està passant massa sovint això de baixar de la figuera pel que fa a les lectures en voga, i fins i tot respecte les notícies i els articles d'opinió. (És la prova que visc capficat i tens, però això ara no és el tema.)

Tinc tendència a prejutjar negativament els best-sellers, i a menystenir interiorment els llibres d'estil anglosaxó que són de tipus direccional: et diuen com t'has de conduir en tals o quals circumstàncies, fent una mena de plantejaments "reveladors" que sovint m'han irritat. En aquest cas la curiositat i l'eximent (per altra banda absurd) de ser una persona del bàndol demòcrata m'han fet encuriosir de debò. És a dir, passar d'una lectura en certa manera obligada, a una lectura desitjada, ansiosa.

Aquest matí, molt d'hora, m'he preparat pel llibre teclejant el nom de l'autor a Google. Sis-centes cinquanta mil entrades. Abans de dirigir-me al web del think-tank que va fundar, he caigut sobre un molt interessant article seu sobre la situació a l'Iraq , escrit fa vora quatre mesos. L'estil directe, la denúncia valenta i clara. Els principis per davant dels interessos. I a més, un enllaç a un document molt rellevant sobre les indecents maniobres d'expoli neo-colonialista del petroli iraquià. La ràpida simpatia per l'article (i el preu del dòlar) m'han empès a comprar de seguida dos llibres més del Rockridge Institute, que espero arribin aviat. Tanmateix, el pensament de què tot el món occidental i no només els Estats Units tenim coses terribles a retreure'ns pel que fa a l'Iraq no m'ha deixat en tot el dia. Un dia de repòs caní i mandra casolana. Amb poques pàgines de llibre avançades encara, però amb el respecte adquirit per aquest professor del Berkeley on farà ja trenta anys vàrem viure.