Francament, avui ha estat un dia políticament decebedor. Em sap greu que el meu primer post sobre el PSC tingui aquest to, però què hi farem. El fet és que el partit ha presentat avui la seva fragància. Sí, no és cap broma. Quan m'ho ha dit el Jaume Bellmunt a mig matí, he tingut un autèntic curtcircuit mental. Plantejar-se una associació de conceptes d'aquest estil m'hagués semblat, un minut abans, com a gairebé tots els meus companys, més propi d'una nit de juerga. Però no: està aquí i és real. I el pitjor no és això: sinó que entre els qui l'han presentat hi havia el Dani Fernández. Jo puc ser escèptic i descregut en moltes coses, poc propens als ismes... llevat d'un: el danifernandezisme, que professo amb total convenciment. És obvi que un fet així no té la menor trascendència política, però crec que el partit li hauria de reservar alguna sortida pública menys frívola. De fet també hi eren, presentant l'invent, la Rocío i la Manuela de Madre. Tampoc els hi hagués desitjat res així a cap de les dues.

Tot plegat no tindria cap importància si la fragància de marras hagués format part del merchandising del partit sense fer-ne propaganda. Tenim llibretes, bolígrafs, tasses, clauers...una bosseta d'herbes aromàtiques no fa gens de mal. Donar-li una dimensió mediàtica fent intervenir primeres espases davant els mitjans per presentar-ho, indica que pretenem propiciar una segona lectura, menys evident. Suposo que es busca donar al psc una pàtina de modernitat, però jo personalment trobo que es queda més en un episodi de vulgaritat a oblidar. Una olor pot ser la metàfora d'una idea, és cert. Però hauríem d'estar un mínim de familiaritzats amb la idea abans de què se'ns presenti la olor que la descriu.

I de ben segur que la proposta, en termes de marketing de producte, és bona. Tothom s'acostarà a olorar-ho, perquè és una novetat. Si és una fragància suau i agradable, se'n vendran moltes. A un euro! ... els hi treuran de les mans, com els globus de sant jordi que omplien la rambla. Eh..jo també vull que siguem un partit popular, abomino de l'elitisme...però no, no crec que coses així siguin necessàries. És d'aquesta manera com pretenem atraure l'atenció de la gent? Quan fa que el psc no fa una proposta política clara i agosarada als ciutadans? Bé, potser tampoc tant, reformar l'Estatut n'era una. Però ara, sobre la taula, no en tenim cap. Gestionem amb rigor i seny, som gent confiable, tot el que vulgueu, però...m'enfin!! és una idea de capsigrany!! Espero que demà el disgust m'haurà passat.